Els dotze raïms o raïms de la sort és una tradició que consisteix en menjar-se dotze raïms, un per cada campanada, a les 12 de la nit del dia 31 de desembre, degut a que, suposadament, porta bona sort pel nou any.

Es una tradició d’origen espanyol, estesa a altres països hispanoamericans com Mèxic, Veneçuela, Bolívia, Equador, El Salvador, Perú, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Costa Rica.

A Espanya, el lloc més destacat on es mengen els dotze raïms és la Porta del Sol de Madrid, on es troba el conegut rellotge de la Casa de Correus i des d’on habitualment les diferents companyies televisives retransmeten les campanades del canvi d’any.

Hipòtesis de la tradició

Una diu que tot va començar el 1882. En aquella època la classe burgesa solia beure xampany i menjar raïm durant el sopar de cap d’any.

Es diu que un grup de madrilenys va decidir ironitzar aquesta tradició acudint a la Porta del Sol per menjar raïms acompanyats del so de les campanades.

Una altre teoria remunta la tradició al 1909. Aquell any va haver molt bona collita de raïm i els productors van decidir donar més sortida al producte venent-lo com “raïm de la sort”.

Al llarg dels anys la tradició s’ha anat polint. Avui en dia molta gent diu que els raïms simbolitzen la abundància i cada cop que es menja un s’ha de demanar un desig, demanant un total de 12 desitjos.

Segons la tradició, qui es mengi dotze raïms al ritme de cada una de les campanades, tindrà un any pròsper i bona sort.

Més tradicions de cap d’any

Existeixen diversos ritus i tradicions per rebre l’any nou amb bon peu. Molts es marquen objectius i altres volen que els seus desitjos es compleixin l’any pròxim.

  • Atraure la bona sort: portar roba interior vermella. Es creu que aquesta costum ve de Xina i Vietnam, ja que en aquests països es porta roba interior vermella o groga per atreure la bona energia.
  • Prosperitat econòmica: portar diners a la sabata o be rentar-se les mans amb cava i sucre.
  • Si l’objectiu es viatjar més: treure les maletes i deixar-les fora de casa, en front de la porta.
  • Per aconseguir amor: encendre espelmes blanques, vermelles i verdes i deixar-les enceses fins que es consumeixin.

Tradicions estrangeres

Encara que tinguem molt interioritzat que menjar raïm és normal, les tradicions canvien segons els països i també la manera en el que donen la benvinguda a un nou any.

Per exemple, a Grècia prenen un pastís anomenat “Vassilopitta”, col·loquen una moneda d’or a dins perquè dóna sort a qui li toca. Quelcom bastant semblant a Espanya amb el tortell de Reis.

A Itàlia es mengen llenties estofades, quantes més millor. Allà son símptoma de riquesa i prosperitat.

A Polònia i a certes zones d’Alemanya consumeixen arengades en escabetx.

A Holanda, els tradicionals “oilebollen”, uns brioixos d’oli semblants als bunyols, però farcits de trossos de poma, panses o fruita confitada.

Els petons a mitja nit a Estats Units. La superstició diu que no donar un petó just després de les dotze, assegura 365 dies de soledat.

Les 108 campanades de Japó se les coneix com “Joya no kane” i es toquen en els monestirs budistes.

A Dinamarca la tradició mana trencar els plats després del sopar de fi d’any. Una altre tradició d’aquest país es el ritu de saltar des d’una cadira a les dotze en punt.

Xina té una manera única de celebrar l’Any Nou; pintar de color vermell cada porta principal, ja que simbolitza la felicitat i la bona fortuna.

Es poden trobar diverses tradicions a Xile, però una de les més peculiars és escombrar la casa durant la nit per netejar-la de males energies i vibracions.

Uruguai té com a tradició tirar un cubell d’aigua per la finestra durant l’ultima nit de l’any.

A Londres es coneix com “First Footing” i consisteix en arribar ben puntuals al sopar. El primer convidat en arribar serà el que portarà la bona sort del nou any.

La tradició més típica de Brasil és celebrar el cap d’any amb roba blanca, perquè el blanc és el color de la pau, la puresa i la innocència.

A Siberia la gent salta a l’aigua de llacs congelats, cavant un forat a la superfície congelada.

En alguns punts de Sudàfrica, la manera de representar que amb l’any nou arriba també una vida nova, és tirant un bon grapat de mobles vells per la finestra.

A Finlàndia el que fan és bolcar metall fos en un cubell d’aigua freda i interpretar la sort que tindran segons la forma de l’objecte resultant.

A Estònia creuen que, si mengen 7 vegades durant el 31 de desembre, tindran assegurada l’abundància durant tot l’any vinent.

La tradició de cap d’any de Panamà és cremar ninots que representin tant a gent comú, com a personatges famosos.

A Filipines tot gira entorn als diners. Durant l’últim dia de l’any tot ha de ser rodó: aliments rodons, roba rodona, coses rodones sobre la taula…

Hi ha tradicions per tots els gustos i els colors, així que siguis d’on siguis i utilitzis la tradició que utilitzis, desitgem que aquest cap d’any puguis passar-lo amb la teva gent més propera i que el pròxim any sigui sempre millor que l’anterior.

Feliç any nou!

Pin It on Pinterest