La mel és un dels productes més apreciats de la naturalesa, sent una elaboració delicada i laboriosa que transforma el nèctar i altres productes naturals en un dels aliments més rics, sans i recomanables que existeixen.

Les abelles són insectes que s’han especialitzat en emmagatzemar aquest producte en particular i ho fan durant la primavera, l’estiu i la tardor, perquè necessiten aquesta reserva de menjar i energia per superar l’hivern. La mel és la que manté el rusc amb vida durant els mesos freds. Aquesta capacitat de treball fa que acumulin molta més mel de la que necessiten per sobreviure i aquest excedent el cultiven els apicultors per comercialitzar-lo.

Les abelles recullen el pol·len de les flors per alimentar a les seves cries, en canvi, recullen el nèctar per convertir-lo en mel. El nèctar és una secreció ensucrada i olorosa que té com a objectiu atraure als insectes pol·linitzadors. Les abelles l’absorbeixen a través de la seva llengua i l’emmagatzemen en una espècie de sac, i des d’aquest moment les enzimes ja comencen a treballar per modificar el pH i produir la mel. Cada cop que surt una abella en busca de nèctar, és capaç de carregar uns 50 microlitres, el que vol dir que per reunir un litre de nèctar, una abella hauria de fer com a mínim 20.000 vols.

Amb l’estómac ple, les abelles volen fins al seu rusc on són rebudes per les seves companyes receptores que continuen amb la transformació, també per medi d’enzimes fins que el pH esta al voltant de 3,9.

Un cop introduïda la mel a la seva cel·la encara conserva bastanta humitat, pel que les abelles duen a terme un exercici d’assecat mitjançant les seves ales, amb les que treuen aproximadament el 80% de l’aigua sobrant per medi d’evaporació. Aquest procés dura uns tres o quatre dies i un cop finalitzat, el nèctar es transforma completament en mel madura. En aquest moment, les cel·les es segellen amb una fina capa de cera.

Collita de la mel

El procés de collita ha de ser senzill i net. En el cas dels apicultors, els panells es retiren i es porten a una sala d’extracció. A mà amb ganivets o amb màquines, es retira la cera i els panells s’introdueixen en grans màquines, les quals els fan girar a gran velocitat. La força centrifuga treu la mel de les cel·les i cau per un petit forat. A partir d’aquí, com menys es manipuli la mel, millor. Després s’emmagatzema en maduradors per a que perdi possibles bombolles d’aire i s’homogeneïtzi. A partir de la tercera setmana, la mel esta llesta per ser envasada i comercialitzada.

Tipus de mels

Les mels es divideixen en dos blocs: mels de flors i mels de bosc. En el cas de les mels de flors, trobem dos grans divisions: mels monoflorals, que són aquelles que predomina el nèctar d’una sola flor com pot ser l’eucaliptus, la farigola, la lavanda o el romaní  i les mels de mil flors, que el que trobem es una mescla d’orígens i nèctars. Per últim, les mels de bosc, són habituals en zones boscoses , especialment en la zona mediterrània.

Pin It on Pinterest