Els horts urbans són espais a l’aire lliure o d’interior destinats al cultiu de verdures, hortalisses, fruites, llegums, plantes aromàtiques o herbes medicinals, entre d’altres varietats, a escala domestica. Aquesta pràctica es practica al centre o a la perifèria de les ciutats.

Els primers horts urbans van sorgir amb la Revolució Industrial i es va popularitzar varies dècades després, durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, quan les metròpolis britàniques i nord-americanes els van promoure entre els seus habitants.

Beneficis dels horts urbans

Major rendiment de la terra

Les plantacions domestiques poden produir fins a 15 vegades més que una explotació rural i arribar als 20kg anuals d’aliments per cada m2.

Idonis per cultivar hortalisses

Aquest tipus de vegetals són perfectes per l’agricultura urbana ja que tarden molt poques setmanes en créixer.

Més justos i sostenibles

Els horts urbans redueixen el número d’intermediaris i afavoreix l’estalvi de transport, envàs i emmagatzemament.

Generen ocupació

S’estima que la horticultura pot crear una ocupació per cada 100m2 de cultiu. Aquests llocs serviran a més per ocupar a col·lectius desfavorits o amb risc d’exclusió.

Augmenten la qualitat alimentaria i mediambiental

L’agricultura urbana facilita aliments frescos a la població, construeix zones verdes, recicla deixalles municipals i enforteix a les ciutats en front el canvi climàtic.

Consells per a construir un hort urbà a casa

Escull el racó de l’habitatge amb més llum natural i directa la major part del dia. Si no disposes d’un lloc així tot l’any, adapta el teu cultiu a les hores de sol i aprofita les estacions més lluminoses.

Tria recipients que et permetin introduir el major volum de substrat possible. A més de les clàssics testos, hi han altres molt interesants com les taules de cultiu, les jardineres, els jardins verticals i els testos tèxtils.

Empra substrats orgànics que siguin lleugers, porosos i retinguin els nutrients fonamentals. Una opció ideal és la mescla de vermicompost (60%) amb fibra de coco (40%).

Per als principiants és millor començar amb el cultiu de plançons. Deixa les llavors (ecològiques si és possible) per quan es tingui més experiència.

Adapta la forma de regar a la mida del teu hort. A ma si és petit o per degoteig amb programador si és més gran.

Les llavors normals han d’enterrar-se a una profunditat de 2 o 3 cops el seu diàmetre. Per la seva part, les més petites es mesclen amb sorra fina.

El trasplantament es realitza quan la nova planta supera l’altura del recipient i li han brollat ja varies fulles veritables.

Pin It on Pinterest